Perquè de vegades la rutina ens sorprèn...

Avui diumenge hem tingut bolo, cosa rara, però ha estat així. Ens hem dirigit al teatre sense saber ben bé què ens trobaríem... si un esplai, si una escola, si families...

Un cop hem començat el bolo ens hem adonat que més que no pas nens, hi havia pares i mares... vaja... que era un passe familiar de diumenge matí...

En un principi ens ha incomodat una mica la idea, o al menys a mi (Alba), perquè acostumats a actuar només per a nens/es i profes, fer-ho per a pares i mares... era un repte! Tot i així, ens hem tirat a la piscina i ha sortit un bolo molt maco...

Ha estat súper emocionant veure com els pares reaccionaven igual que els nens i nenes i fins i tot participaven quan l'obra ho requeria. Els aplaudiments que hem rebut crec que han sigut dels més eufòrics que hem rebut fins ara... imagineu-vos... teníem la pell de gallina. Després d'això hem decidit fer la xerrada que normalment fem amb les escoles i la cançó final i la participació de tothom ha estat immillorable.

Així doncs, hem acabat el bolo la mar de satisfetes... i de sobte... ja començavem a recollir atrezzo quan veiem uns quants caps per sota del teló mirant què feiem... eren uns quants nens i nenes! La Laura ha pensat "de perdidos, al río!", i hem decidit anar a parlar amb ells. Dos minuts més tard, ja teníem una fila de nens, nenes, pares, mares, iaies, iaios... que volien parlar amb nosaltres. Tot allò s'ha convertit en una cosa semblant a quan els nens i nenes fan cua per seure a la faldilla del paranoel i donar-li la carta... Venien, ens deien el seu nom, què els havia agradat de l'obra i ens feien un petonet i una abraçada... No sé com explicar-vos però ha estat màgic... Normalment no tenim ni temps per mirar als nens ni als ulls... els veiem allà, a les butaques i intentem arribar el més a prop a ells, però avui, poder tenir-los tan a prop ens ha encantat. Ens ha semblat raro l'admiració que mostracen envers nosaltres i l'emoció que els provocava fer-nos un petó. Tan de bó a tots els bolos ho poguessim fer...

I és que... de vegades la rutina ens sorprèn...

Sin Palabras

¡1914! Thyssen-Bornemisza

Seguim amb el rollito cultural. Avui ens hem passat l'Aru i jo (Rootx) pel museu Thyssen.

(A veure si se us arregla internet noies, que sinó sembla un monòleg això.)

Pues eso, al Thyssen. Una amiga d'una de les companyes de pis treballa a la botiga del museu, i ens ha colat gratix. Llàstima que només hem passat per l'exposició temporal.
El tema de l'exposició és "¡1914! La vanguardia y la gran guerra", Analitzant les corrents artístiques immediatament anteriors a la guerra del 1914. Principalment pintura, amb alguna escultura i grabat.

No està mal, pero potser ens hagués agradat més entrar a la col·lecció no temporal, tot arribarà.

Us deixo algunes obres que són les que més ens han agradat.

Que les disfruteu.


JACOB EPSTEIN - "El torso metálico de la taladradora"


MAN RAY - "A.D. 1914"

GINO SEVERINI - "Las trincheras"

LUDWIG MEIDNER - "La casa de la esquina"

Madrid de los Austrias

Dissabte de tour per Madrid.

Ahir vespre van venir a sopar l'Alba i la Laura a casa nostra (A & R). Coscous amb verduretes made in Aru(hola,sóc l ´Aru,de fet em va quedar bastant bò eh!jeje) i un parell d'ampolles de blanc semi-dulce gentileza de las invitadas. (L'Aida ha marxat a Lleida i tornarà dilluns).

Ja penjarem les fotos...
(A part de sopar també vam escoltar música,xerrar,riure....la Laura es va caure de la cadira...)

Pero avui l'Aru i jo ens hem apuntat a una visita guiada pel centre de Madrid (només 3 euros), així que ens hem posat a seguir la guia pels carrerons del voltant de la Plaza Mayor.

La visita estava centrada en la època dels Àustries, que són la casa reial espanyola que va regnar abans dels Borbons. Per refrescar-vos la memòria (jo fins avui no ho recordava), ),(jo tampoc ho recordava...per ser sincera,ni ho sabia) els Àustries van ser una dinastia que va començar amb l'arribada de Felipe I, fill de Maximilian emperador d'Alemanya i arxiduc d'Àustria.
Felipe I (Felipe el Hermoso) es va casar amb Juana I de Castilla (Juana la Loca), filla dels reis catòlics (Isabel I i Fernando V), i van tenir un fill ( Carlos I d'Espanya y V d'Alemanya), que va acabar d'afirmar la unió entre els dos regnes.
Això va durar des de començaments del s.XVI fins a finals del s.XVII, passant pels regnats de Felipe II, III i IV fins arribar a Carlos II (el Hechizado), que va morir sense descendència desencadenant la guerra de successió que va acabar coronant a Felipe V, net del rei francès Lluis XIV.

200 anys d'història espanyola en un pis pas. (home...pis pas, pis pas...la visita ha durat hora i mitja eh!)

Pues eso, al lío. Total que avui hem anat a donar voltes recordant aquells temps. Hem començat per la Plaza Mayor, que ara està plena de paradetes de nadal, pero que en aquells temps servia de corral d'espectacles, ja fossin Lanceos Taurinos, Teatre o condemnats a mort en el seu últim show.

Els edificis de la Plaza tenen ara tres pisos d'altura, pero abans de que es cremés l'any 1790 (durant més d'una setmana), en tenien quatre. Tots els balcons estaven assignats a diferents nobles i personalitats, i com més baix el balcó més alta la categoría de qui l'ocupava.


PLAZA MAYOR

Sortint de la Plaza per la Puerta de Toledo, baixem per la Calle Toledo. Al fons es poden veure les dues torres del Colegio Imperial, ara Colegio de San Isidro. Diuen que té un claustre molt guapo, ja ens hi acostarem.

CALLE TOLEDO

Tombant a la dreta arribem a la Calle de Cuchilleros, on es poden veure els contraforts de pedra exteriors de la Plaza Mayor.

PUERTA DE CUCHILLEROS

Tots els carrers d'aquesta zona tenen a veure amb els diferents oficis que s'hi concentraven. Alguns però, reben el nom d'altres singularitats, com la Calle del Panecillo, que es diu així perque hi ha una esglèsia on, en aquells temps, es repartíen panets entre els pobres.

Passant per diferents carrers i placetes, fins i tot per un convent de clausura (el de Las Carboneras), arribem a la Plaza de la Villa, on es troba l'ajuntament, en un dels carrers més nobles de l'època, la Calle Sacramento.

TRAVESSA A LA PLAZA DE LA VILLA

Abans hem passat també pel que diuen que és el restaurant més vell d'Europa (que flipaillos no?), el mesón "Botín", ón es veu que va treballar Francisco Goya de rentaplats (más flipaillos encara).

Caminant s'arriba a la Calle Mayor, i d'aquí passem a veure la Catedral de la Almudena i el Palacio Real.

CATEDRAL DE LA ALMUDENA

PALACIO REAL

Arribem a la Plaza de Oriente, davant de la Ópera, on hi ha una estàtua de Felipe IV a cavall impressionant, es va fer a Florència l'any 1630 i pico, a partir d'uns esboços de Velázquez. Val la pena veure-la.

I ya vale no de coñazo? (...ja que ho has dit tu....)Sort que les parrafades que poso aquí qui vol les llegeix i qui no vol se les pot saltar olímpicament, pero sempre és maco donar una volta per una ciutat nova.

A la pròxima entrada posarem les fotos d'ahir de la Laura pel terra, que les té ella pero no pot pujar-les aquí perque no els hi funciona el servidor o algo així.

Fins una altra.

Tranquils,el pròxim resum ja el faré jo.(R E S U M eh!!)

RECORREGUT

Movie Fest

Nit de festa a casa l'Aru i el Rootx. Hem de reconèixer que les nenes ens van fer enveja quan van pujar les fotos disfressades fa uns dies, així que aquí ens teniu.

Els companys del pis van montar una festa amb uns quants amics i com que no hi teníem més remei, doncs ens hi vam apuntar. Al final va resultar una nit divertidíssima, que es va acabar quan va aparèixer la poli, sonòmetre en mà, a aixecar acta i plegar el xiringuito. (Com que no és casa nostra....)

El tema de la festa era el cine, per tant vam optar per un look anys 50, rollo blanc i negre. L'Aru estava imponent, i jo... pues eso, de macarrilla clásico.

Us deixem unes fotos per a que rigueu un rato. (Atenció a l'acta dels munipas madriletis)

Una abraçada.

La Marichu i el Henrik.

Quan arriba aquest punt....

...és hora d'anar a dormir.