...y este cuento se ha acabado.

Hola a tots...amb molta alegria, i una mica de pena també.
Ja estem a casa!!
Avui hem fet l´últim bolo a Arganda del Rey. Ha sigut bonic i emocionant, i crec que tots l´hem disfrutat molt conscient de que era l´últim.
Ademés avui és l´aniversari de l´Aida i li hem cantat el "cumpleaños feliz" acompanyats de 300 nens.... Què més vols? jejeje.
Aquests dies acabarem d´explicar-vos anècdotes i penjarem fotos dels últims dies, així que , a tots els que ens heu acompanyat en aquest viatge...no ens abandoneu ,que encara ens queden coses per explicar.
Petons..i bona nit.
Aruna

La recta final

Gran Teatro de Cáceres

Hola a tots!
Aquesta setmana la vam començar a Badajoz, després vam anar cap a Cáceres,on vam actuar al Gran Teatro de Cáceres. (sona important eh!!), vam dinar en un italià amb una cambrera molt peculiar, i encara vam tenir temps de visitar el centre històric de la ciutat, que és preciós, i està ple de placetes,iglesies, palauets i torres impressionants.


El dimarts per la tarda vam anar cap a Mérida, on vam tornar a tenir 3 passes seguits (deu ni dó eh!!) per 3er dia consecutiu, i també vam poder fer visita cultural. Vam veure el pont romà, de l´any 25 a.C. ,que medeix més de 700 m. de llarg! i també el teatre i l´amfiteatre romans....brutals.













Pont Romà. Mérida

I...un altre cop cap a la furgo direcció Estepa; sí sí, cap a Andalusia again.
Allà vam fer un bolo molt ...especial. Ja penjarem les fotos i així podreu jutjar vosaltres mateixos. I després d´intentar,sense èxit, comprar polvorons....cap a Madrid!!...vinga nois que 5 horetes no són res, i després ho trobarem a faltar!!

Adiós con el corazón...

Ja ens hem despedit d´Andalusia.

Divendres vam actuar a Sanlúcar de Barrameda. El bolo era en una escola i vam estar una estoneta esperant a que ens ensenyéssin on estàven les conexión del tema el.lèctric, i a que ens diguéssin si havíem de montar, o no….però la mateixa calma que tenen per una cosa la tenen per tot…així que ens van dir que si començàvem una mica més tard…ningún problema! És més, a 10 minuts de l´hora prevista , el senyor encarregat del teatre ens va convidar a pujar a la cafetería a esmorzar...i no ens van deixar ni pagar!!

El senyor encarregat en qüestió era Rafael Pablos.
Aquest bon home ens va ajudar a carregar i descarregar i a recollir; ens va pagar l´esmorzar i a sobre, un cop acabat el bolo, ens va dir “ahora vamo a haser una cañita..no?” (o algo així ) i ens va portar a la taberna Cuatro caminos a fer una canyes. I un pernilet. I unes gambetes. I uns boquerons!!! I va pagar ell! Un home bò bò eh! Ademés ens va explicar que feia 30 anys que treballava de professor I de bibliotecari, I que li agradava molt el teatre I que promovia tots els projectes cultural que podia; També ens va dir que sempre estaba buscant fons per portar-los a terme, i quan el vèien arribar ja dèien “Ui…ya viene don Rafel Pablo”
De tant en tant et trobes bona gent com aquesta ; I és agradable .
El cap de setmana l´hem passat a Puerto de Sta María i ens va visitar la Lupe (amiga de la Laura). Vam disfrutar del bon temps fent tapetes, anant amb el vaporcito de Puerto a Cádiz, passejant per la platja (menjant una miqueta de sorra perquè feia un vent brutal, tot s´ha de dir!) I també vam disfrutar de la nit anant a un irish a fer una guiness (que el Rootxi ja tenia mono).I les nenes van descubrir el Bacardi Breezer.(ei….és que us ensenyo lo milloret eh!)
Avui és dilluns un altre cop i hem actuat a Badajoz, al Teatro López de Ayala. Era un teatre molt gran i molt bonic.Bastant modern, almenys de l´interior, i on han actuat (al mateix terra on hem actuat nosaltres!!!) artistes com Els Joglars, Pablo Milanés o Cristina Hoyos. Eh quina categoría tu!!!! Els passes (avui n´hem fet 3!) han anat molt bé; Cal mencionar la professora aplicada que feia tots els gestos que manava la cançó; l´Aida, que ha decidit que avui la Mare fós una mica més atrevida i ensenyés las enaguas ; la Clara donant voltes sola al Tiet Drosselmeyer com una boja…en fí, aquestes petites coses que fan que cada bolo sigui diferent i especial.

Aruna Ruiz .TV Extremadura.Cáceres.

Viva Andalucia!!!!!!!!!!

Sevilla....Jaén.......Huelva......

Corral de comedias de Almagro

A Múrcia, exactament a Almagro, vam tenir el gran privilegi de visitar un típic "corral de comedias". Va ser increïble poder veure amb els nostres propis ulls un teatre d'aquestes característiques ja cap de nosaltres mai no havíem vist cap.

Us situem una miqueta en el context...

Un "corral de comedias" és un teatre instal·lat en el pati interior d'un edifici. A Espanya, els primers van apareixer a finals del segle XVI i van ser molt importants durant el teatre del segle d'or. Abans de finals d'aquest segle no hi havia edificis dedicats al teatre. Així doncs, les primeres representacions de comedies teníen lloc en els patis de les cases. S'improvisava un escenari al fons del pati i les tres altres bandes servien de galeria per a un públic bastant selecte. La resta de persones veien los obres drets. Precisament aquesta va ser l'estructura que posteriorment es va mantenir als corrals de comedies.

La nostra visita va ser força curta, però amb l'audio-guia ens vam posar al dia sobre aquest tipus de teatre i ens vam assabentar d'algunes curiositats. Algunes d'aquests són les següents:

- estava prohibit fumar

- la duració de les obres era entre 4 i 6 hores

- els homes i les dones no podíen estar junts. Cadascú tenia el seu lloc respectiu!

Per acabar, és important ressaltar que és l'únic que encara funciona tal i com funcionava fa 400 anys. Cada any se celebra un festival en què grups professionals i amateur poden reviure la màgia d'un teatre tan proper com el que es feia fa tants i tants anys...

Primera setmana de març...

Hola un altre cop…. Després de una setmaneta sense internet…. Us podem explicar que quan vam tornar a Andalusia va ser molt diferent del que havíem deixat la setmana anterior, ja que el bon temps que havíem tingut es va convertir en pluja i vent. El primer dia a Jaen vam visitar el Castell (Bon dia vam triar per visitar-lo ja que casi marxem tots volant per culpa del vent i la forta pluja que feia) finalment vam decidir que el veuríem quan tornéssim d’aquí dues setmanes.




Fent ruta cap a Granada no va deixar de sorpendre’ns el mal temps, però això no va fer que no sortíssim de casa a fer las tapitas que tant ens agraden. Per sopar vam anar a “La taberna” al barrio de la Chana; on podies triar la tapa que volies…. Impressionant!!!!.El dia següent despres del bolo vam anar a veure l’Alhambra… amb un fred que donava més ganes d’anar al cine que no de passejar per aquells jardins tan preciosos, però tot i això vam disfrutar molt d’aquella visita. I després de l’Alhambra rumb cap a Córdoba, una ciutat preciosa, on per sort ens ha fet més bon temps i on hem pogut visitar la Mezquita. Privilegiats de nosaltres que la teníem davant de casa!!! Era impresionant veure la diferencia d’estils que estan tant ben “barrejats” ; més tard l’Alcázar. El Roger també va voler anar a mirar el museu de tortures… no ens va explicar massa què hi va veure … però va sortir bastant esgarrifat.

fotografies del bolo a Jerez

I un altre cop a la furgoneta, cap a Jerez on hem anat a visitar l’Alcázar i hem vist on hi ha un periscopi gegant des del que es veu tot Jerez,( es preciós veure la ciutat).
I abans de marxar las bodegues Gonzalez- Byass (conegudes com las del Tio Pepe).
I des de Sevilla, es despedeix l’Aidaa!

L´Andrea, que ens va visitar amb la Memé, fent de Rey de los Ratones.

vámonos pal sur....

Bueno...una setmaneta de descans a la vista!!
Sóc l´Aruna, i aquest matí quan he entrat per la porta de casa i he sentit l´olor a menjar he dit...: "que bé s´està a caseta!", però la veritat és que no ens podem queixar, i que estem disfrutant d´Espanya i d´aquesta gira tan com podem!

Aquesta setmana la hem passat a Andalusia!!
Per fí!!
Tots en teníem moltes ganes, la veritat.
Vam començar per Almería, on vam actuar al Teatro Cervantes, un teatre preciós i força antic amb un munt de fotos i cartells vells mig estripats al darrera l´escenari. També hi havia un piano antic amb les tecles mig trencades, i unes llums de pared molt boniques; Allà els nens ens van tornar a ovacionar amb el "be,erre,a,uve,o...B R A V O, be erre a uve o, B R A V O !!"(que emocionant!) i un nen em va fer aguantar el riure en varies ocasions perquè rèia molt fort...i una mica més tard que la resta, amb lo qual quan tothom estava ja callat ell rèia de la broma anterior...i era boníssim!
D´aquesta ciutat vam veure poqueta cosa, però ens vam acostar fins al Cabo de Gata,que és preciós!

Després vam anar cap a Málaga...
Quin bon temps!!quina ciutat més alegre! i amb tanta vida!
Hi ha gent que ens havia dit que era maco, altres,que era lleig; a mi ,personalment, m´ha agradat molt. És una ciutat molt oberta al mar, amb racons bonics, i d´altres més normalets, però l´ambient és agradable, i el sol que ens ha fet allà....ens feia molta falta i l´hem agraït moltíssim!!
El divendres per la nit vam celebrar el Carnestoltes i vam fer unes tapetes (como no!!)...porra antequerana, calamares, pintarroja en adobo...mmmm!!
El dissabte vam dinar en un "chiringuito" davant del mar (previo vermutillo en la terracita!), i després vam anar a veure el teatre romà; I ens vam asseure a les grades intentant imaginar com devíen ser les tragèdies que es representaven allà, fa tants segles!

I l´ última paradeta ha sigut a Granada.
Que bonic Granada!
Jo me la imaginava més com Sevilla...més seca, més "playera"...
Però no té res a veure.
Hem passejat pel costat del riu, veient Sierra Nevada a pocs quilòmetres de nosaltres, parant per fer un tè en una teteria àrab (on ens van disfressar amb barrets i vestits típics) , i caminant pels carrers amb casetes blanques i bodegues amb cartells de "tapas gratis" a fora.
Aviam...no puc passar aquest tema així de ràpid: Les Tapes !!
Senyors....sort que no vivim a Granada perquè éns posaríem com ceporros.
Amb una canyeta et posaven un entrepà i unes patates!!!
No m´estranya que diguin que som uns rancis aquí a Catalunya!!!...però si el dia que et posen quatre olivetes fas una festa!!!

L´últim bolo va ser una mica accidentat ja que l´Aida es va torçar el peu a mig passe (però va seguir com una campiona eh!), i la tornada una mica ...llarga.oi? Sort que tenim una bona conductora que també va aguantar els casi 900 km amb ànim i alegria!

Tot i així...Viva Andalusia!!... i olé!