vámonos pal sur....

Bueno...una setmaneta de descans a la vista!!
Sóc l´Aruna, i aquest matí quan he entrat per la porta de casa i he sentit l´olor a menjar he dit...: "que bé s´està a caseta!", però la veritat és que no ens podem queixar, i que estem disfrutant d´Espanya i d´aquesta gira tan com podem!

Aquesta setmana la hem passat a Andalusia!!
Per fí!!
Tots en teníem moltes ganes, la veritat.
Vam començar per Almería, on vam actuar al Teatro Cervantes, un teatre preciós i força antic amb un munt de fotos i cartells vells mig estripats al darrera l´escenari. També hi havia un piano antic amb les tecles mig trencades, i unes llums de pared molt boniques; Allà els nens ens van tornar a ovacionar amb el "be,erre,a,uve,o...B R A V O, be erre a uve o, B R A V O !!"(que emocionant!) i un nen em va fer aguantar el riure en varies ocasions perquè rèia molt fort...i una mica més tard que la resta, amb lo qual quan tothom estava ja callat ell rèia de la broma anterior...i era boníssim!
D´aquesta ciutat vam veure poqueta cosa, però ens vam acostar fins al Cabo de Gata,que és preciós!

Després vam anar cap a Málaga...
Quin bon temps!!quina ciutat més alegre! i amb tanta vida!
Hi ha gent que ens havia dit que era maco, altres,que era lleig; a mi ,personalment, m´ha agradat molt. És una ciutat molt oberta al mar, amb racons bonics, i d´altres més normalets, però l´ambient és agradable, i el sol que ens ha fet allà....ens feia molta falta i l´hem agraït moltíssim!!
El divendres per la nit vam celebrar el Carnestoltes i vam fer unes tapetes (como no!!)...porra antequerana, calamares, pintarroja en adobo...mmmm!!
El dissabte vam dinar en un "chiringuito" davant del mar (previo vermutillo en la terracita!), i després vam anar a veure el teatre romà; I ens vam asseure a les grades intentant imaginar com devíen ser les tragèdies que es representaven allà, fa tants segles!

I l´ última paradeta ha sigut a Granada.
Que bonic Granada!
Jo me la imaginava més com Sevilla...més seca, més "playera"...
Però no té res a veure.
Hem passejat pel costat del riu, veient Sierra Nevada a pocs quilòmetres de nosaltres, parant per fer un tè en una teteria àrab (on ens van disfressar amb barrets i vestits típics) , i caminant pels carrers amb casetes blanques i bodegues amb cartells de "tapas gratis" a fora.
Aviam...no puc passar aquest tema així de ràpid: Les Tapes !!
Senyors....sort que no vivim a Granada perquè éns posaríem com ceporros.
Amb una canyeta et posaven un entrepà i unes patates!!!
No m´estranya que diguin que som uns rancis aquí a Catalunya!!!...però si el dia que et posen quatre olivetes fas una festa!!!

L´últim bolo va ser una mica accidentat ja que l´Aida es va torçar el peu a mig passe (però va seguir com una campiona eh!), i la tornada una mica ...llarga.oi? Sort que tenim una bona conductora que també va aguantar els casi 900 km amb ànim i alegria!

Tot i així...Viva Andalusia!!... i olé!

Voo-Doo

Últim incident de la companyia.

Esguinç del meu tormell esquerre (Rootx). Després de passar una grip intestinal xunguíssima, les angines de l'Alba i alteracions rares d'estòmac de tothom en general (Sembla que la única immune continúa sent l'Aru), només em faltava relliscar baixant de la furgo i aterrar amb tots els meus 78 Kgs. sobre el peu esquerre. Segons la metgessa de "Calavera" de la Reina:
-"Un señor esguince chico. No tienes ningún hueso roto pero sí un esguince en toda regla."

Quinze dies de repòs i dutxar-me amb el peu a fora.

Val a dir que ens passarà de tot, pero no deixarem cap nen ni cap nena sense poder cridar, riure i emocionar-se amb la gran obra amb que omplim de fantasía i rialles els teatres d'arreu d'Espanya.

¡¡¡No patiu chavalotes/as, el meravellós "País de las Golosinas" continúa el seu viatge!!!


Aquests morats (A DALT) són el resultat de la inflamació (A BAIX), val a dir que la foto de baix és just després de fer el bolo, l'endemà de l'accident. (No va ser fàcil ni per mi ni per elles que em van haver d'aguantar).

Una mica de cutre-arte per fer més estètica la desgràcia. Ja estic pensant com decorar el nou embenat, tot blanquet encara, que m'he posat avui.

Las Tablas de Daimiel

El dilluns passat vem fer una escapadeta a aquest parc nacional a les afores de Ciudad Real.
És l'últim representant d'un tipus d'ecosistema anomenat "tablas fluviales". És una formació produïda pel desbordament dels rius Guadiana i Gigüela, afavorit per l'escassedat de pendent al terreny.

Es veu que hi ha mogollón d'espècies d'ocells que hi venen a hivernar o que en són residents.
Nosaltres només vam veure ànecs, i personalment no vaig poder evitar imaginarme'ls ben rostidets amb patatetes (ho sento per les ànimes coservacionistes).

És un lloc preciós per passejar i disfrutar de paisatges increíbles. Sobretot hi ha una part plena de Tarays, un tipus d'arbre que es recargola moltíssim i crea unes formes magnífiques, que junt amb l'ambient humit i el color verd intens de la gespa et transporta cap a un conte de fades, i no m'estranyaría que si realment existeixen sigui aquí on viuen. (Si jo fos un follet hi vindría de vacances).

Us deixo unes quantes fotos per a que ho pugueu disfrutar. (Crec que són de les millors que hem fet en tota la gira)

MASEGAR

UN TARAY

FADES MODERNES PASSEJANT PEL BOSC

L'ARU LI FA SOMBRA AL MATEIX SOL

MAESTRO ILUMINADOR

CELS BRUTALS

ABBEY ROAD??

DRIVIN' THE FREGONETA