Diumenge 2 novembre: DESTINACIÓ COLMENAR VIEJO

Després d’acomiadar-nos de les nostres famílies a Talleres Tamayo, vam emprendre la nostra ruta. Destinació: Madrid (Colmenar Viejo). Viatge del qual va sorgir un petit incident. Evidentment relacionat amb la nostra estimada “Juani”, la furgo. No ens quedaven més de 10 minuts per arribar al teatre, quan vam començar a sentir una olor a benzina i a veure com unes llums de colors brillants dintre de la furgo. Va ser llavors quan vam saber que teníem fum. La qual cosa va fer que paréssim i la sorpresa ens la vam endur quan vam veure el rierol, o cascada, de benzina que havíem deixat per allà on passàvem i la quantitat de fum que trèiem. Al principi no estàvem gaire segurs de què era aquell líquid... però el Roger ens ho va confirmar catant la substància pringosa i com no, amb un cigarro a la mà. Però tranquils, que diuen que la benzina no pren ràpid, i així va ser. Ja ens podeu imaginar, allà enmig d’una carretera a les afores de Madrid, amb un fred que pelava i una gana d’animals. Sort dels entrepans que la tita Olga (la mare de la Laura) ens havia preparat... Vam estar com uns 30 minuts esperant al RAC, i quan va arribar ens va dir que el nostre problema era que un tub s’havia sortit del lloc, una tonteria, vaja. Un cop arribem al teatre on l’endemà havíem d’actuar, vam tornar a veure la llum misteriosa de colors. I un altre cop la llumeta que ens indicava perill, cosa que va fer que decidíssim buscar un hostal més a prop ( i quin hostal...!, jo diria que era un hotel de 4 estrelles...). Després de barallar-nos amb la noia de l’altre hostal perquè ens tornés els diners de la reserva que teníem al centre de Madrid (i de que l’Aruna li pengés el telèfon dient “Muchas gracias, muy amable usted”), ens vam instal·lar a l’hostal “El Chiscón”. Després, vam anar al teatre, ja que hi erem, per veure les instal·lacions i avançar en el muntatge de l’endemà. Però el senyor tenia pressa i no ens va deixar ni veure’l... en fi... no comments.
En resum, un dia força esgotador, de solucionar problemes i canvis de plans. Cosa que va fer que anéssim a dormir súper d’hora. Ah! Amb la sorpresa que els veïns eren sords... i vam haver de dormir-nos amb la veu d’Aida... i no us penseu, que nosaltres som fans de Carmen Machi, però clar... haver d’adormir-nos amb la seva estrepitosa veu...mmm... no cal...
A la nit, dulces sueños... i els característics “pitidos” de la bronquitis de la Laura.
Zzz